Johan Tahon: Refuge/Silence

El Museu Ariana de Ginebra presenta l'obra de Johan Tahon: Refuge/Silence, en col·laboració amb la galeria Kunstforum en Solothurn, del 28 de setembre de 2019 al 5 d'abril de 2020 en l'espai dedicat a la creació contemporània. Johan Tahon (n. Menin, Bèlgica, 1965) és un escultor que viu i treballa a Bèlgica i Suïssa. La seva obra es compon de misterioses escultures de bronze, guix i ceràmica: gegants ferits i àngels inaccessibles, criatures turmentades i monjos modestos, nus sensuals i híbrids amorfs. En el seu treball s'adverteix una constant recerca existencial tant en el personal com en l'universal. La creació és, per a ell, una forma de consol i suport a través de la qual l'artista cerca, allò que anomena, het concentraat. Aquests punts de concentració poden ser llibres, persones, objectes d'art, idees, escultures i creacions pròpies o imatges recol·lectades. L'activitat mental -im headf- de recerca, pensament i reflexió filosòfica juntament amb l'acte físic d'esculpir o modelar formen part del seu procés creatiu. Tahon recopila imatges, com a nous concentraat per a establir una connexió amb una memòria universal. Com fes Abby Warburg, cerca la “supervivència” de les mateixes preguntes a través d'arquetips recurrents en el temps, per a demostrar com la nostra vida moderna reposa en icones i pantomimes d'un llenguatge arcaic que ritma el contemporani. Aquest afany de col·leccionar no és més que l'anhel de "capturar el món" en sèries d'imatges a manera d'Atles, com els del propi Warburg (Atles Mnemosyne, 1924-1929) i molts altres, que conserven en comú imatges oposades, registrades, muntades i processades d'alguna manera.

En 2011 va participar en la Biennal d'Istanbul amb l'exposició individual Arché en el Tiled Kiosk, pavelló del segle XV construït pel sultà otomà Mehmed II com a part del Museu Arqueològic d'Istanbul, presentant escultures ceràmiques sovint buides, treballades amb motlles i recobertes amb un esmalt blanc abocat sobre la peça, a manera d'un ritual, aconseguint acabats molt suaus, comparables, segons les seves pròpies paraules, a l’efecte gairebé viu de l'ungüent en la pell. En aquesta exposició va establir un diàleg amb l'entorn, la cultura, l'art ceràmic àrab i sobretot amb el misticisme sufí. L'interès de Tahon pel misticisme medieval cristià i àrab es deu al seu concepte d'artista com a místic que aspira a aconseguir el contacte de l'ànima amb la divinitat. Per això, el seu estudi, entès com a obra d'art, és un refugi en el qual col·loca les seves escultures, fotografies i objectes com a punts de concentració en una paret que funciona a manera de wunderkammer o santuari.

En la mostra Refuge/Silence del Museu Ariana presenta un univers místic habitat per monjos hieràtics, Glacier Monk els titula, en dos grups de quatre, número amb un valor simbòlic, que ell associa amb l'estructura quaternària. Un total de vuit figures com una doble quaternitat, que condueixen a una segona sala, presidida per la peça Waterfall, que presenta, a més de figures, gerros de farmàcia o albarelli -en referència directa a la història de la ceràmica- els ungüents i medicines que contenien aquests recipients, manejats per alquimistes, havien de curar el cos i l'ànima. Tahon entén el paper de l'artista com un intermediari i mediador, a través de les seves obres, entre el diví i l'humà (les seves peces, sovint, presenten orificis a manera de conductes que comuniquen espais). Per això, es refereix a si mateix com a xaman, que realitza un art amb poders curatius, i com un alquimista: Quan vaig començar a esculpir, em vaig sentir com un alquimista compromès en una recerca secreta. De fet, ell entén els vidriats de les seves escultures com una manera de concentrar en la peça allò sensual i allò ritual, com a unció o com a llàgrimes que ofereixen consol. L'analogia amb l'ascetisme del monjo o del místic es posa de manifest en l'acte creatiu on l'artista entra en trànsit, una espècie de tràngol de creació, i només després veig la transformació que ha sofert el material. És un moment de plaer físic i mental, per aquest motiu denomina al procés creatiu: el plaer del do.

La seva pràctica artística contemporània va unida a un gust per l'art del passat, font directa d'inspiració i aliment per a la seva creativitat: escultura medieval en fusta, ceràmica otomana de Iznik, pintura flamenca, escultura de Auguste Rodin o Wilhelm Lehmbruck. Apassionat per la majòlica italiana i la ceràmica hispàno-morisca, i col·leccionista ell mateix. Igual que Grayson Perry, Jessica Harrison, Ai Wei Wei, AES+F, etc. és un altre exemple d'artista que estableix un ric diàleg entre la història i l'art contemporani. A més, pel seu concepte de l'artista com xaman o mediador amb el món espiritual a través del seu procés de curació i del tràngol creatiu, podríem definir el seu treball com a Mitologia individual, servint-nos del terme creat per Harald Szeemann durant la celebració de Documenta 5 de Kassel, per a referir-se a la singularitat d'algunes individualitats, en les quals incloïa a artistes com Joseph Beuys, Christian Boltanski, Paul Thek, etc., i que definia com la voluntat de fer perceptible una actitud exemplar en tant que “individuum” i posar en evidència i presentar una societat millor, més creativa i més conscient. Per això Johan Tahon és un exemple de com les mitologies individuals personals permetrien oposar l'ordre propi al gran desordre.

Vicent Roda Cardona.