AES+F: Mare Mediterraneum.

AES + F és un col·lectiu de quatre artistes russos: Tatiana Arzamasova, Lev Evzovich, Levgueni Svyatsky i Vladimir Fridkes que en els seus treballs estableix un diàleg sofisticat i poètic entre mitjans moderns i tradicionals amb referències a la història de l'art i altres cànons culturals. Conegut per les seves instal·lacions monumentals de videoart on crea grans narratives visuals que exploren els valors, vicis i conflictes de la cultura contemporània en l'esfera global. El col·lectiu va obtenir reconeixement mundial al Pavelló de Rússia en la 52a Biennal de Venècia el 2007 amb Last Riot, la primera instal·lació de la trilogia anomenada Espai liminar on intenten analitzar el segle XXI des de la perspectiva de la tradició artística i històrica amb representacions de l'infern , el cel i el purgatori. La trilogia consta de tres projectes que consisteixen en instal·lacions de vídeo, gravats, dibuixos, pintures i escultures. El primer projecte, Last Riot, tracta sobre la violència virtual als videojocs i l'entreteniment i representaria l'Infern. El segon projecte es diu La festa de Trimalchio, i és una peça sobre un hotel de luxe, i l'oci i el plaer de la cultura de consum contemporània, representant el paradís contemporani. El tercer projecte, Allegoria Sacra s'ocupa del sistema global contemporani utilitzant el títol de la pintura de Giovanni Bellini, que representa el purgatori, i que en la versió d'AEF + S és un aeroport contemporani on totes les cultures es troben.

AES + F no distingeix entre tècniques d'alta tecnologia digital i tècniques tradicionals i artesanals, simplement utilitzen qualsevol tècnica d'acord amb les idees del projecte. Totes elles són eines a la seva disposició. Així entre 2007-2008 van realitzar la instal·lació Europa, Europa, que consta de set composicions de porcellana col·locades en un armari envidriat. En aquesta obra els personatges tradicionals de les composicions de porcellana del segle XVIII: el pastor, els dandis, les dames i els cavallers, tenen un nou paper a l'Europa del tercer mil·lenni. Les típiques escenes galants, ara són interpretades per herois moderns, que també representen un seguit de parelles amoroses, però contemporànies i més controvertides: turista i nens tailandesos, policia i activistes antiglobalització, dona policia i noi àrab, un cap rapat i una dona turca , treballador immigrant i executiva, noia neonazi i noi jueu, etc. La intenció d'AES + F és generar un qüestionament sobre la posició d'Europa en un món multicultural. Fer algunes preguntes sobre la identitat europea contemporània, per a això plantegen aquesta situació idíl·lica, però una pregunta sorgeix de les peces: poden aquestes comunitats viure juntes culturalment o no? És una utopia possible? Per AES + F el conflicte ètnic entre els europeus i els seus convidats, entre autoritats i opositors, s'ha transformat en la seva antítesi: l'amor.

La instal·lació Mare Mediterraneum (2018), exposada a la galeria Senda de Barcelona durant el gener i febrer del 2019, la componen una sèrie de nou escultures de porcellana i una instal·lació multimèdia que mostra dos estats de la mar: en calma i forta maror. Les figures de porcellana, creades segons la tradició de porcellana napolitana de Capodimonte, al·ludeixen als refugiats i migrants que fugint de situacions complicades s'aventuren a creuar la Mediterrània. Aquestes migracions han generat a Europa enfrontaments polítics i ideològics, polarització de l'opinió pública i augment de la xenofòbia i la violència ètnica. Però hem de comprendre que el procés de globalització, regit per capitalisme de mercat global, ha provocat la concentració del poder econòmic i la pitjor distribució de la riquesa. Les dislocacions socioeconòmiques han generat un fenomen de mobilitat humana forçosa que ha convertit la Mediterrània en la major frontera del planeta. Si a això afegim els conflictes bèl·lics, que afecten la ribera mediterrània comprendrem perquè s'ha generat un enorme efecte de sortida.

AES + F ens presenten una visió metafòrica de l'actual crisi mediterrània. La forma i el material elegits en aquestes obres contrasten amb el drama, però, alhora reclamen la nostra atenció: tres joves blancs que viatgen en un iot porten a dos migrants a bord del seu luxós creuer amb el nom d'Esperanza; una dona amb vestit de neoprè a una bassa inflable desestabilitzada per onades tempestuoses, estira els seus braços atlèticament per rescatar un jove migrant, etc. són algunes de les peces iròniques, però també molt inquietants que juguen amb estereotips i representacions idealitzades, d'una banda de persones blanques, privilegiades i condescendents, retratats com déus o com a estàtues de sants, amb els braços oberts en gestos de benvinguda que, per altra banda, rescaten els migrants de diferents ètnies, orígens i creences. Segons AES + F, el significat final d'aquestes peces és molt simple: ens inciten a preguntar (a través de la porcellana, un símbol del confort burgès, però també una metàfora de la nostra fràgil seguretat col·lectiva) si estem preparats per acceptar refugiats de veritat en els nostres països i renunciar a part del nostre confort material i psicològic, o si som més propensos a rebutjar-los en un acte immoral, inhumà i cínic que soscava les bases ètiques cooperatives de la mateixa Europa. De nou, la resposta la tenim nosaltres.

Vicent Roda Cardona.